Establiment d'un sistema anticorrosió en l'atenció personal
La construcció del sistema anticorrosió ha de tenir en compte dos factors molt importants: la seguretat i l'eficàcia anticorrosió. Un bon sistema anticorrosió pot aconseguir un bon equilibri entre els dos, garantint tant la seguretat com un rendiment anticorrosió eficaç.
A continuació es presenta una breu descripció i anàlisi d'alguns dels conservants més recents.
√ 1,2 Diatòmic alcohol
El mecanisme d'esterilització és principalment fer que la permeabilitat del sistema de membrana microbiana perdi (com ara la dissolució de lípids i la desnaturalització de proteïnes, etc.)
Els més utilitzats són l'1,2-propanodiol, l'1,2-pentanodiol, l'1,2-hexanodiol, l'1,2-octanodiol i l'1,2-decanodiol.
L'efecte bactericida dels compostos augmenta amb l'augment del nombre d'àtoms de carboni, mentre que la solubilitat en aigua disminueix. La irritació també augmenta amb l'augment del nombre d'àtoms de carboni.
Ordenació per eficiència d'esterilització: 1,2-propanodiol
Ordenació per seguretat: 1,2-propanodiol > 1,2-pentanodiol > 1,2-hexanodiol > 1,2-octanodiol > 1,2-decandiol
√ Èster de cadena curta de carboni que conté una estructura 1,2-dihidroxi
El mecanisme d'acció bactericida: Conté grups hidròfils i hidròfobs, que s'uneixen als grups hidròfils i hidròfobs de l'estructura de la bicapa fosfolípida de la membrana cel·lular, provocant la lisi del sistema de membrana cel·lular i, per tant, la mort dels bacteris.
Els més utilitzats són l'octanoat de glicerol, l'undecanoat de glicerol, l'octanoat de sorbitan, l'etilhexilglicerina, el laurat de glicerol, l'octanoat de poliglicerol-3, etc.
√ Àcid orgànics i les seves sals
Mecanisme d'acció: Aquest àcid feble es genera mitjançant la ionització i la hidròlisi en solucions aquoses. A nivells de pH baixos, aquest conservant presenta la màxima activitat bacteriostàtica penetrant lliurement a la membrana protoplasmàtica. En entrar a les cèl·lules, es dissocia en protons i anions carregats en condicions de pH elevat, acumulant-se dins de la cèl·lula a causa de les limitacions de permeabilitat de la membrana. Les molècules conservants es difonen contínuament a la cèl·lula fins que s'aconsegueix l'equilibri, provocant un desequilibri dels ions H+. Això altera l'homeòstasi del pH intracel·lular i desencadena l'acumulació d'anions tòxics, inhibint així els processos metabòlics cel·lulars fonamentals per aconseguir una bacteriostasi eficaç.
Els més utilitzats són el sorbat de potassi, Benzoat de sodi, deshidroacetat de sodi, àcid salicílic, diacetat de sodi, acetoacetat de sodi, àcid octanoic, àcid de fonoll, etc.
En condicions de pH baix, el grau de dissociació de l'àcid orgànic és baix i el contingut d'àcid orgànic en estat molecular (substància activa conservant) és relativament alt. Tanmateix, la majoria dels dissenys de sistemes de fórmula dels productes per a la cura de la pell tenen un pH de 5-7, i la substància activa conservant no és satisfactòria en aquest rang de pH.
√ Extracte amb propietats conservants
Els més utilitzats són l'extracte d'escorça de magnòlia, l'extracte de fruita de pomelo i el filtrat del producte de fermentació de llevat.
Quins són els factors que afecten l'efecte dels conservants?
♦ Valor del pH
El canvi de valor del pH afecta la dissociació del conservant d'àcid orgànic i l'activitat del conservant. Per exemple, el 2-bromo-2-nitro-1,3-propanodiol és molt estable a pH=4, però la seva activitat es pot mantenir durant un any a pH=6 i només uns quants mesos a pH=7.
♦ Partícules sòlides i gels
Alguns cosmètics contenen caolí, silicat d'alumini i magnesi i altres partícules en pols que poden adsorbir conservants, cosa que redueix la seva eficàcia. Tanmateix, alguns adsorbents no només s'uneixen als conservants, sinó que també capturen bacteris, cosa que permet que els conservants funcionin de manera més eficaç en entorns d'alta concentració. La combinació de conservants amb gels de polímer solubles en aigua disminueix encara més la concentració de conservants lliures a la fórmula, cosa que en última instància compromet la seva eficàcia.
♦ Efecte del tensioactiu no iònic sobre la solubilització
La inactivació del conservant per tensioactius no iònics solubles en oli (HLB = 3-6) és més gran que la dels tensioactius no iònics solubles en aigua amb un HLB més alt.
♦ L'efecte del deteriorament dels conservants
Alguns factors poden afectar el deteriorament dels conservants, reduint així el seu efecte conservant. Per exemple, la llum i la calor.
♦ A més, la presència d'aromatitzant i agent quelant afectarà l'activitat del conservant en diferents graus.
A continuació es presenta una breu anàlisi d'alguns sistemes senzills:
◊ Sistema d'oli en aigua:
Sistema conservant senzill sense alliberament de formaldehid:
Èster hidroxibenzílic MP: 0,2%, èster hidroxipropílic PP: 0,1%, fenxiletanol PE: 0,3%. (Aquest sistema és més segur, no irritant, rendible i àmpliament acceptat)
◊ Sistema de conservants sense parabens:
Glicèrid d'octil: 0,08%, èter etílic de clorfenamina: 0,15%, fenoxietanol: 0,3%
◊ Un sistema conservant sense el concepte d'additius conservants:
Glicèrid d'octil: 0,1%, 1,2-hexanediol: 0,5%, 2-hidroxiacetofenona: 0,3%
Èster de sorbitan: 0,8%, 1,2-pentanodiol: 2%, àcid octanoic (contingut del 7-8%): 0,5%
◊ Sistemes d'essències transparents i a base d'aigua:
Els conservants disponibles són la parahidroxiacetofenona, l'àcid hidroxàmic caprílic, l'1,2-dodecanodiol, l'1,2-pentanodiol, etc.
Breu resum
Els principals conservants utilitzats en cosmètics són les isotiazolinones, la imidazolidinilurea, l'IPBC, els parabens, l'àcid benzoic, l'àcid sòrbic i les seves sals. Amb el desenvolupament dels cosmètics, la composició dels cosmètics esdevé cada cop més complexa, i els requisits per als conservants també són cada cop més elevats. Per tant, la cerca de conservants d'ampli espectre, d'alta eficiència i de baixa toxicitat continua sent un dels punts clau en la investigació dels cosmètics.